UNA CANÇÓ "BAMBA"
La nina, nina, nineta,
té tan blanca la color
que quan dorm a dins del bres
els llençols són de carbó.
té tan blanca la color
que quan dorm a dins del bres
els llençols són de carbó.
A la no, no, no,
bon dormissó!
bon dormissó!
La nina, nina, nineta,
feta sucre, mel de cel,
la prengueren els seus pares
de la cua d'un estel.
feta sucre, mel de cel,
la prengueren els seus pares
de la cua d'un estel.
La nina, nina, nineta,
feta mel, melicotó,
la robaren els seus pares
de la neu de l'ametló.
feta mel, melicotó,
la robaren els seus pares
de la neu de l'ametló.
A la no, no, no,
estrelleta i flor!
estrelleta i flor!
La nina, nina, nineta,
els seus pares l'han trobat
feta farineta dolça
dins una espiga de blat.
els seus pares l'han trobat
feta farineta dolça
dins una espiga de blat.
La nina, nina, nineta,
tota ploma, plomissó,
la trobaren els seus pares
a la Cala de l'Amor
tota ploma, plomissó,
la trobaren els seus pares
a la Cala de l'Amor
EL MEU CANT
De no cantar
jo m'entristia;
per mi és el cant
tal com el pa
de cada dia.
jo m'entristia;
per mi és el cant
tal com el pa
de cada dia.
* Poesia 3, de Bartomeu Rosselló Pòrcel
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
* Poesia 4, de Màrius Torres
UN ARBRE
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
1. Llegeix les quatre poesies
2. Copia el nom de l'autor de cada una i el títol de la poesia i contesta:
a. Quantes estrofes té.
b. Quants versos té en total.
c. Té rima? Asonant o consonant?
d. De què tracta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada