Fa uns dies que entràveu per la porta, per fer cinquè, i ja partiu cap a un món nou i ple de novetats. I no us penseu que no tenc un sentiment de tristor... Pena no, en absolut, però una vegada més, quan ha arribat la fi dels dos cursos, sí m'ha fet pensar que no us tornaré a veure entrar per la porta... que no tornaré a sentir un "bona dia, Ferran!" de na Sara... ni us tornaré a contar cap "acudit" dels meus... ni tornarem a fer bunyols... ni sabré que ha fet el Menorca dels nostres futboleros o l'Alcàzar de n'Alícia i en Carlos... ni tornaré a posar l'himne del Barça... Sí, una vegada més una nova promoció em diu adéu, mentre jo em quedo aquí, a l'escola que us ha vist créixer. Fa bastants anys sí que solia tenir un sentiment més profund, més intens, quan s'apropava el comiat... Però vaig veure que sempre entren noves cares per la porta que ara us diu adéu... I que algun d'ells em diran "bon dia Ferran", que tornarà a sonar l'himne del Barça... sempre torna a sonar... i que, definitivament, el camí tornarà a començar. Només vull que sabigueu que he après moltes coses de vosaltres, de cada u de vosaltres i que gràcies a açò sóc millor persona. Desig que algun granet d'arena meu hagi quedat dins vostre, i que en guardeu un bon record d'aquests dos cursos... Jo sempre us recordaré...
